El discurs del mètode.

René Descartes va contribuir decisivament a crear la imatge del món i de l'humà de l'era moderna. Va portar el pensament lluny d'investigar l'essència de les coses a la manera com funciona el pensament mateix. A partir de les matemàtiques va desenvolupar el seu mètode per analitzar el coneixement que l'humà té sobre el món. A la seva època predominava en la filosofia l'escolàstica de l'Edat Mitjana, que proclamava més doctrines de fe que coneixement científic objectivament comprensible. Després de tot va ser precisament en aquesta època quan Galileu va haver de respondre a la Inquisició romana i va ser sentenciat a cadena perpètua. Així que Descartes estava advertit i, per tant, va escriure el seu Discurs del mètode de manera anònima. Tot i això, el que va escriure, en primera persona i en francès en lloc de llatí, va ser prou herètic malgrat algunes “proves de Déu” en el text. Descartes va convertir l'individu en un exemple absolut de veritat i el va desafiar que plantegés dubtes sobre el principi metodològic. D'aquesta manera va posar la raó crítica al lloc del coneixement aparent de caràcter religiós transmès durant segles. Amb l'escrit del Discurs del mètode va provocar un canvi de paradigma en la filosofia de l'era moderna: a partir de llavors, estan en primer pla les preguntes sobre les possibilitats i els límits de la consciència humana i sobre el fet de ser pensant.